Portal de Periódicos da CAPES

LITERATURA GEOREFERENCIADA. REDESCOBRINT LA SUBJECTIVITAT DEL TERRITORI

2008; Issue: 65 Linguagem: Catalão

2014-0037

Esther Fabrellas Vinardell, Carolina Martí, Francesca R. Uccella,

Geography and Education Methods

218 LITERATURA GEOREFERENCIADA. REDESCOBRINT LA SUBJECTIVITAT DEL TERRITORI Esther Fabrellas Vinardell Carolina Marti Llambrich Francesca R. Uccella Universitat de Girona Introduccio La cartografia ha estat utilitzada des de l’Antiguitat per a situar elements i esdeveniments sobre la superficie terrestre, ha servit per tracar rutes, per calcular distancies, per a orientar i facilitar la ubicacio i el desplacament. Fins que els cartografs, barreja de geografs, astronoms i matematics, no van establir les bases modernes de la representacio cientifica de la superficie terrestre, la cartografia era confeccionada com a mapa-imatge on es representaven fenomens espacials concrets pero tambe fenomens abstractes: religiosos, perceptius, imaginaris, en definitiva, on es cartografiaven les questions mes subjectives. La cartografia segueix essent una manifestacio cultural, fruit i reflex de cada periode historic, de cada societat i de les seves inquietuds. El mapa com a representacio que es de la realitat, no preten reproduir exactament tots els elements de la superficie terrestre, sino que qui l’elabora selecciona els trets o variables que considera indispensables de representar-hi en funcio de l’objectiu que tingui el producte final. I actualment, en l’era de l’alta resolucio, del mon a traves de les imatges satel·lit, de models tridimensionals, i de carrerers infinits, davant la necessitat d’ubicar espacialment tot tipus de dades d’ambit territorial apareix la possibilitat de donar innovadores respostes a “vells” productes: traduir els escrits literaris a nous llenguatges visuals. Ubicar cartograficament els espais descrits, perque altri reconegui els paisatges a traves de les paraules. Es impossible, per exemple, deixar de pensar en La placa del Diamant quan es passeja pel Barri de Gracia de Barcelona, o en Les Closes quan s’observa la fauna i la flora des dels Aiguamolls de l’Emporda. La sensibilitat artistica dels escriptors ens mostra una realitat completament subjectiva pero alhora perfectament plasmable sobre una representacio objectiva del territori. Aquesta premissa va ser la primera pedra per comencar una serie de projectes que lliguen paisatge, literatura i cartografia. Atles literari de les terres de Girona El 22 d’abril del 2003 es va presentar l’ Atles literari de les terres de Girona . Dos volums, 1200 pagines, 1970 il·lustracions, 150 de les quals son mapes, 1900 entrades topografiques... Tres anys de treball intens, dirigits i coordinats per N. J. Arago i Mariangela Vilallonga i realitzat per un grup de nou estudiosos de diferents ambits, sis fotografs professionals i cinc cartografes, entre una llarga llista de credits. Darrera dels capitols de l’ Atles s’amaga una intensa reflexio sobre la relacio entre territori, paisatge i literatura. A traves de les vuit comarques gironines i de la ma dels escriptors del segle XIX i XX el paisatge, el territori i la literatura adquireixen una nova visio que alguns l’han anomenat geografia literaria o literatura geografica.