Portal de Periódicos da CAPES

Where do we stand on global warming

2011; Volume: 7; Issue: 1 Linguagem: Catalão

1575-6343

Raymond S. Bradley,

Climate Change and Environmental Impact

Les temperatures globals han augmentat aproximadament 0,8°C des del final del segle XIX. Aquest creixement no ha estat lineal, ates que hi ha hagut epoques en que les temperatures es mantenien estables durant un breu periode de temps, abans de tornar a augmentar. Les raons d'aquests canvis en l'index d'augment de la temperatura estan relacionades amb factors antropogenics (contaminacio d'aerosols de sulfat enfront de l'entrada de gasos de l'efecte hivernacle en la atmosfera) i amb factors naturals (erupcions volcaniques, variacions de la irradiacio solar, les fluctuacions d'El Nino-Oscil·lacio del Sud —ENSO—, etcetera). Al llarg de l'ultima decada, les temperatures no han augmentat en la mateixa proporcio que ho van fer en les decades anteriors; i aixo ha conduit a especular que el canvi climatic ha finalitzat. Aquesta visio s'ha reforcat per l'hivern inusualment fred que s'ha viscut fa mesos en molts llocs dels Estats Units i l'oest d'Europa. Tanmateix, aquesta conclusio es prematura. L'hivern 2009-2010 va ser un dels mes calids registrats a escala global, i l'ultima decada va ser la mes calorosa des de fa segles. Malgrat aquests fets, molts politics que no son favorables als controls de les emissions de carboni han aprofitat les condicions actuals per presentar al public una visio unilateral de la situacio. Aquest esforc ha rebut el suport d'una campanya incessant per a trobar i donar publicitat a uns quants errors en el quart informe d'avaluacio del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climatic (GIECC), amb l'objectiu d'afeblir la confianca publica en les conclusions principals d'aquest informe. No obstant aixo, mentre es mante la discussio politica, els nivells de dioxid de carboni i d'altres gasos de l'efecte hivernacle en l'atmosfera continuen creixent, s'acumula mes escalfor als oceans, el nivell del mar augmenta al mateix temps que les glaceres i els casquets polars es fonen, i els indicadors fenologics de moltes regions mostren pertorbacions en l'estacionalitat de l'activitat biologica. I mentre es produeixen aquests canvis, la poblacio mundial continua augmentant en una proporcio d'unes 240.000 persones per dia, moltes de les quals es convertiran en agricultors de subsistencia o a petita escala, i seran tan vulnerables a les anomalies climatiques com ho van ser les primeres societats historiques o les del final de la prehistoria. Per tant, climatolegs i altres cientifics del medi ambient tenen la responsabilitat d'assegurar que la ciutadania i els politics que ells elegeixen entenen plenament aquests temes, i aixi podran valorar millor les consequencies de la passivitat en el control de les emissions de gasos d'efecte hivernacle.