L'Errància de l'actor després d'Antoine Doinel: sobre una tendència melancòlica en el cinema francès contemporani
2011; Societat Catalana de Comunicació; Volume: 28; Issue: 1 Linguagem: Catalão
10.2436/tc.vi.52305
ISSN2014-0444
Autores Tópico(s)Cinema History and Criticism
ResumoL'obra i la critica actual sobre l'estat del cinema a Franca fa al·lusio a una projeccio melancolica cap al passat de la Nouvelle Vague. L'article seguent planteja la questio de la malenconia des de la relacio que estableix el cineasta amb el seu actor, fent d'aquest el desig mateix del cineasta per arribar a una forma d'essencialitat de la imatge i renovar la imatge precedent. El recorregut preten tracar aquesta trajectoria remuntant-se al gest ultim de Francois Truffaut sobre Jean-Pierre Leaud a Les 400 coups (1959), passant per la relacio que Jean Eustache, Leos Carax i Arnaud Desplechin van establir a traves d'un moviment que inevitablement porta al que inaugurava Truffaut.
Referência(s)