Orígens de la mistificació de l´Art lul.liana: dignitat i hadra, praesentia i parousia
2014; Instituto Universitario de Estudios Medievales; Volume: 16; Linguagem: Catalão
10.5565/rev/medievalia.85
ISSN2014-8410
Autores Tópico(s)Historical and Religious Studies of Rome
ResumoTot i ser reconeguda de tothom la foscor dels orígens del lul•lisme, avui s'accepta -de diverses maneres però amb un apreciable grau d'aquiescència-que un dels conceptes cabdals de l'Art, dignitat/dignitas, posseeix un rerefons àrab i un origen neoplatònic.Si bé les opinions sobre els precedents musulmans i sufís del pensament de Llull oscil•len entre el refús, l'acceptació tàcita o escèptica i l'entusiasme, no hi dubte que la identitat entre dignitat i hadra gaudeix d'una àmplia aprovació acadèmica i és un dels punts més forts i/o més recorreguts per exemplificar els seus suposats deutes enverse de la cultura de l'Islam.La literatura envers és abundosa.Anem, però, al punt de sortida de tot plegat: l'any 1914, data de publicació de l'estudi de Miguel Asín Palacios, Abenmasarra y su escuela.Orígenes de la filosofía hispano-musulmana (Asín, 1914).En el seu annex sisè, titulat: "La teoría de las 'hadras' de Abenarabi y las 'dignitates' de Lulio.Otras analogías de ambos sistemas".Asín va voler demostrar els orígens de les 'dignitats' de Llull en clau islàmica i sufí, prenent Ibn 'Arabî (m.1240) com referència concreta.Llegim el seu paràgraf inicial, al qual circumscriurem la nostra atenció exclusivament a partir d'ara.Diu:El tecnicismo de las dignitates divinas es una de las claves indiscutibles de la filiación sufí de Lulio.Los escolásticos anteriores y posteriores a él hablan de perfecciones, atributos, nombres o relaciones en Dios; pero sólo él y sus discípulos hablan de dignitates.Ahora bien: el origen de este tecnicismo arranca de las Eneadas (VI, 9, 4), en que Plotino dice que la intuición extática de Dios es un fenómeno superior a la ciencia racional e intelectual y que sólo puede denominarse praesentia quaedam (παρουσία).Los sufíes ixraquíes, y Abenarabi quizá más que todos ellos, introdujeron la voz ﺤﻀﺭﺓ (hadra), calco de παρουσία, presencia, para designar cada uno de los aspectos o relaciones concretas bajo las cuales Dios se manifiesta a las almas en la contemplación mística.Estos aspectos, manifestaciones o presencias (hadras) de Dios son las perfecciones o nombres divinos.Y el tecnicismo ha tenido tal fortuna entre los místicos, que ya Abenjaldún en sus Prolegómenos (ed.Bulac.I, 393) lo emplea como característico de los sufíes especulativos o iluministas ﺍﻠﺤﻀﺮﺍﺖ( .)ﺍﻫﻝ
Referência(s)