Portal de Periódicos da CAPES

L' epistolari de Joan Coromines: apunts d' història de la llengua per carta

2008; Institut d'Estudis Catalans; Issue: 30 Linguagem: Catalão

2013-9500

Robert Gómez-Ten,

Spanish Linguistics and Language Studies

La Fundacio Pere Coromines va tenir una gran iniciativa quan va decidir d’anar publicant tots els epistolaris de Joan Coromines a traves de dues persones incansables que han editat fins ara deu volums de la serie (el primer dels quals amb Joan Ferrer): Josep Ferrer i Joan Pujadas. Joan Coromines guardava escrupolosament tot el que rebia igual que tambe guardava en copia tot el que enviava en mecanoscrits. La correspondencia de Joan Coromines estava ben conservada pero en alguns casos no era prou completa. Val a dir que encara ens fem creus no tan sols de la quantitat de cartes que va poder escriure un home acarnissat amb la tasca titanica de redaccio dels seus diccionaris (Sola, 2005: 7), sino de la qualitat de la seva prosa. Fins ara han sortit a la llum: 1) el volum de Fabra (Pompeu Fabra i Joan Coromines: la correspondencia dels anys de l’exili, 1998, amb 6 cartes de Fabra i 9 de Coromines, a mes de la correspondencia amb Ferran Rahola i l’edicio de dues cartes inedites mes de Coromines publicades a la Revista de Catalunya, num. 208, juliol-agost 2005, sota el titol de «Dues cartes inedites de Joan Coromines a Pompeu Fabra»); 2) el volum de Moll (Epistolari Joan Coromines & Francesc de Borja Moll, 2000, amb 114 cartes de Moll i 107 de Coromines d’entre 1933-1980); 3) el volum de Pla (Epistolari Joan Coromines & Josep Pla, 2001, amb 4 cartes de Pla i 8 de Coromines d’entre 1961-1974); 4) el de Fuster (Epistolari Joan Coromines & Joan Fuster, 2002, amb 14 cartes de Fuster i 22 de Coromines d’entre 1955-1991); 5) el de Riba (Epistolari Joan Coromines & Carles Riba, 2002, amb 13 cartes de Riba i 28 de Coromines d’entre 19281960); 6) el dels exiliats d’America, Nadal + Artis, (Epistolari de Joan Coromines amb exiliats catalans d’America: Hipolit Nadal i Mallol i Avel.li Artis Balaguer, 2003, amb 14 cartes d’H. Nadal i 6 de Coromines d’entre 1941-1970); 7) el de Sales (Epistolari Joan Coromines & Joan Sales, 2004, amb 88 cartes de Sales i 29 de Coromines d’entre 1946-1983); 8) el de Josep M. de Casacuberta (Epistolari Joan Coromines & Josep Maria de Casacuberta, 2005, amb 102 cartes d’entre 1926-1981); 9) el de Manuel Sanchis Guarner (Epistolari Joan Coromines & Manuel Sanchis Guarner, 2006, amb 28 cartes de Sanchis i 46 de Coromines d’entre 1935-1974); i finalment 10) el de Pere Coromines (Epistolari Joan Coromines & Pere Coromines, 2006, amb 318 cartes d’entre 1925-1939). Donada la gran categoria de tots aquests interlocutors i el seu gran domini de la llengua (juntament, es clar, amb el domini de la llengua per part de Joan Coromines), totes les cartes que configuren aquest corpus representen un punt clau en la historia de la nostra cultura i en concret de la historia de la llengua, sobretot a partir de la darrera dictadura. Aleshores la durissima realitat diaria no es reflectia a la premsa. Alhora, es la darrera expressio d’un genere literari important, el genere epistolar, que actualment esta condemnat a la desaparicio. La lec-