Nous textos d'historiadors musulmans referents a la Catalunya medieval (continuació de l'obra de J. Mª Millàs i Vallicrosa)
1998; Societat Catalana d'Estudis Històrics; Issue: 10 Linguagem: Catalão
ISSN
2013-3995
Autores Tópico(s)Archaeological and Historical Studies
ResumoL'any 1922 Josep Ma Millas i Vallicrosa publica d'historiadors musulmans referents a la Catalunya Carolingia (Quaderns d'Estudi, Barcelona, XIV, 125-161). Aquest treball constituia una sintesi la seva recerca sobre les noticies referides a la historia Catalunya, extretes les fonts arabs aleshores conegudes. El periode estudiat per Millas era el compres entre la invasio islamica d'Hispania i l'algarada d'Almansor contra Barcelona, l'any 985.Aquest estudi Millas era, en realitat, la introduccio d'una obra que havia formar part d'un projectes establerts per l'Institut d'Estudis Catalans. El projecte en questio consistia a editar i traduir els fragments les diverses fonts araboislamiques que es refereixen a l'actual territori Catalunya des l'inici del periode andalusi fins volts l'any A aquest efecte, Millas prepara una edicio que resta malauradament bloquejada al magatzem l'Institut durant la guerra del 1936. Els plecs impresos d'aquesta edicio contenien 131 fragments, extrets les 16 croniques araboislamiques que Millas pogue disposar, acompanyats la seva traduccio i les anotacions pertinents. Ordenats cronologicament, arribaven fins al final l'emirat Mul)ammad I (852-886) i foren cabdals per a l'estudi la historia medieval catalana, tal i com palesen alguns historiadors, com Abadal, que els pogueren consultar perque en disposaren d'un joc.Mes endavant, el mateix Institut d'Estudis Catalans encarrega a J. Vernet, deixeble Millas, l'edicio poc mes 200 plecs que es pogueren recuperar, i aixi foren publicats amb el titol Textos historiadors arabs referents a la Catalunya Carolingia, Institut d'Estudis Catalans, Barcelona 1987, LX + 137 pagines, amb proleg Vernet i amb la reimpressio l'article Millas publicat a Quaderns d'Estudi com a Introduccio.Aquesta Tesi Doctoral es volgudament una continuacio l'obra Millas. Es a dir, consisteix en la prossecucio, fins l'any 1010, del recull i l'estudi les croniques araboislamiques estudiades per ell i, en segon lloc, en la seva ampliacio amb les que han aparegut des llavors. En aquest moment, en podem comptabilitzar seixanta-una, escrites per cinquanta autors.a) CronologiaEl limit cronologic final d'aquesta Tesi Doctoral s'ha establert a partit del fet que Millas pensava cloure el seu treball als volts l'any 1000. Per aquest motiu, la data final s'ha fixat en l'any 1010 perque aquesta fita representa un gir important en les relacions entre els comtes catalans i els corresponents governs andalusins. Aixi mateix, interrompre la recerca amb el govern d'Almansor significaria deixar banda la punyent i reiterada actuacio del seu fill 'Abd al-Malik al-Muzaffar (1002-1008) contra territoris catalans.b) L'abast territorialEs evident que el territori considerat no podia coincidir amb els limits l'actual Catalunya. Les croniques arabs utilitzen els termes al-tagr al'a i al-tagr al-aqsa, amb significat zona periferica superior i extrema, respectivament, per a referir-se a les terres nordorientals la Peninsula. Segons al-Razi, i des d'una perspectiva geografico-administrativa, la Frontera Superior andalusina, en llur sentit mes ampli, comprenia els districtes Tortosa, Tarragona, Lleida, Barb.taniya, Osca, Tudela, Calatayud, Barusa i Saragossa (amb funcions capital). El terme tagr, pero, no es refereix a una zona periferica qualsevol, sino que te un requisit important i indispensable: el fet limitar amb la zona considerada guerra pels cronistes musulmans, es a dir, amb els territoris que no formen part la umma o comunitat l'islam. La conclusio immediata d'aquesta condicio necessaria es la d'acceptar la mobilitat del terme. Per tant, a l'hora d'establir el limit septentrional s'han inclos les mencions ifrang (entesos com a carolingis), cites geografiques sobre poblacions situades mes enlla Pirineus (com Narbona i Carcassona) i diverses noticies historiques monarques i altres personatges francs, quan tenien a veure amb el territori la Catalunya naixent.Pel que fa al limit occidental, molt ben especificat tambe per al-Razi quan descriu les poblacions i els castells que depenien Lleida, s'ha seguit la seva delimitacio: el curs del Cinca (que inclou, per tant, Montso i les avui comarques aragoneses la Llitera, el Baix Cinca i les Alta i Baixa Ribargorca Oriental i Occidental). Pero es obvi que hi figuren moltes noticies historiques que consignen fets protagonitzats, originats, o relatius tambe, a tota (o a part de) la conca l'Ebre fins a Tudela i Pamplona i/o tambe a l'actual provincia d'Osca.AI-Razi i al-Idrisi han servit, al seu tom, per a establir el limit del sud. Segons la Cronica del Moro Rasis parte el termino Tortosa con el Valencia, i l'actual divisio entre les provincies Castello i Tarragona es a bastament acceptada com a limit septentrional del territori valencia. Cal afegir que al-Idrisi esmenta Alcala Xivert, Morella, Torreblanca, Peniscola i Mequinensa com a fortaleses que depenen la ciutat Tortosa i per aquest motiu s'inclouen referencies a les actuals comarques del Matarranya, Ports, la Plana i del Baix Cinca, zona geografica que coincideix amb els tres districtes que aquest autor anomena de les Oliveres, dels Ports i del Matarranya, identificat per primera vegada.c) ResultatsAquesta Tesi consta 492 fragments que amplien l'obra Millas fins l'any 1010. En les poques ocasions que ha calgut, s'han revisat, segons les noves edicions o manuscrits apareguts, les dades ja publicades per Millas. A mes a mes textos propiamente historiografics, s'hi han inclos 167 fragments contingut geografic. Entre les novetats que aporten, destaquen les que fan referencia recursos naturals, que potser podran contribuir a l'elaboracio d'un capitol mes la historia economica del passat les terres avui catalanes.El desxiframent forca incognites toponimiques que quedaven per resoldre en els diversos estudis que s'han fet sobre geografia i historia andalusines basades en croniques arabs constitueix un avenc important. Destaquen els diversos toponims identificats per primera vegada i en especial els relatius a forca fortaleses, a les vies comunicacio, passos muntanya i ports. Tambe son interessants els passatges relatius a la idiosincracia la gent la Frontera (i aixo tant pels diversos grups socials musulmans com pels cristians) i a com s'organitzaven els territoris andalusi i precatala, o catala primerenc.Els autors andalusins Ibn Hayyan i al-Udri son els que mes novetats tipus historic aporten, en especial les relatives a les revoltes contra el poder central protagonitzades pels Banu Qasi i els Banu Sabrit i les lluites entre ells (aliats quan els convenia amb els cristians), les algarades emirals i califals (per mar, per riu o per terra) contra territoris cristians, els tractats pau signats (a Barcelona primer, i despres a Cordova) entre els representants califes i els comtes catalans i l'actuacio d'al-Mansur i del seu fill 'Abd al-Malik al-Muzaffar contra les comarques catalanes i aragoneses orientals amb forca novetats pel que fa a les rutes seguides i a les poblacions castigades.Mitjancant l'estudi conjunt textos que fan referencia a l'actual Catalunya i la revisio ja publicats per altres estudiosos, s'han pogut constatar amb certesa noticies dubtoses (com la data exacta la conquesta cristiana Tarragona, l'any 330/941-942), s'ha avancat en aconteixements fins ara desconeguts (com el d'un fallit atac comtes Barcelona contra Tortosa l'estiu del 964) i s'ha demostrat la verdadera filiacio d'algunes dades que havien estat atribuides erroniament a terres catalanes. Pel que fa a l'expedicio comtes Borrell Barcelona i Ermengol d'Urgell a Cordova en ajut del pretendent al califat, l'any 1009-1010, han estat basiques les noticies del volum III d''al-Bayan al-Mugrib d''Ibn 'Idari que han ajudat a restablir algunes llacunes i esdeveniments que la historiografia catalana decimononica havia ignorat o exagerat.
Referência(s)