Portal de Periódicos da CAPES

La Influència germànica i la pedagogia catalana : 1900-1939 = German education and catalana pedagogy : 1900-1939

2010; Institut d'Estudis Catalans; Linguagem: Catalão

1134-0258

Jordi Monés i Pujol-Busquets,

Historical Education and Society

El treball estudia la influencia de l'educacio germanica a Catalunya amb referencies als altres territoris dels Paisos Catalans. L'estudi dibuixa una breu evolucio de la presencia de l'escola alemanya al llarg del segle XIX amb referencia sobretot al suis d'expressio alemanya Pestalozzi i al seu deixeble Frobel i, en un segon terme, a Herbart. El gruix del treball, centrat en el periode (1900-1939), estudia dos aspectes de la influencia germanica: el vessant especificament pedagogic i el vessant politicopedagogic. Respecte al primer vessant, en el marc de l'evolucio de l'escola germanica, es remarca la influencia de la pedagogia social de Natorp —universitat de Marburg—, que ens arriba a traves de Jose Ortega y Gasset, Fernando de los Rios y Maria de Maeztu, que influiren als catalans Joaquim Xirau i Joan Roura-Parella, tot i que aquests tingueren mes contacte amb la Universitat de Berlin —destaca la influencia de Spranger. Quant al segon aspecte, la questio que pren mes volada es la influencia a l'Estat espanyol, i sobretot al Principat, del concepte escola unica, que a les nostres latituds es coneix com a escola unica-unificada. Despres d'un estudi esquematic d'aquest concepte abans del triomf de la Republica de Weimar, s'estudia l'aplicacio, al nivell d'escola publica, de les idees que es deriven de la unicitat i dels canvis estructurals que trenquen amb el sistema napoleonic d'ensenyament primari, secundari i superior. Finalment, s'estudia l'evolucio del concepte primerament a l'Estat espanyol i especialment a Catalunya, des de les primeres referencies a les conceptualitzacions que portarien a la creacio dels Instituts Escola fins a l'establiment del CENU, organisme creat al comencament de la guerra (1936-1939), i les dificultats per portar a la practica el projecte d'aquest organisme.