Homenatge d'un historiador francès a Sobrequés
1994; Issue: 164 Linguagem: Catalão
ISSN
2339-8868
Autores Tópico(s)Medieval Iberian Studies
Resumol meu primer conracte amb Santiago Sobreques i Vidal data del novembre de 1971. Jo era un jove esrudiant, acabat de llicenciar en Historia per la Universitar de Tolosa-Le Mirail. Havia deeidit triar un tema sobre Catalunya per a la meva tesina. jean-Pie-rrc Cuvilier, que era el meu director, m'havia donat una carta de rccomanacio per a S. Sobreques, acompanyada de sepa-rates, de les quals jo llavors ni tan sois en coneixia i'existencia. V a esser durant un d'aquell s bell dies de principi de novembre, quan la posta de sol daura encara les pedres i produeix com una mena d'estiu que s'esllangueix, el de Sant Marti, abans que la tramuntana no canvia definir iva ment l'atmosfera cap a rhivern. Potser per aixo, les autoritats medievals, com la Fia Almoina, no ana-ven pas equivocades quan, si raes no al segle XIV, comenfaven la distribucio de pa ais pobres a partir de l'l I de novembre. Records personais Fau, dones, per aquelles dates que vaig coneixer Santiago Sobreques. Jo 11a-vors encara no sabia que les nastres reia-cions tindrien una durada tan curta, la qual cosa, a posteriaii, com a tants de no-sakres, m'ha sabut sempre mok de greu. El primer contacte va esser amable, amh el refinament que el caracteritzava i, ara que hi penso, el profcssor Sobreques devia jutjar amb un cert bon humor la meva ex-posicio baibucejant sobre el motiu de la meva recerca (el rema era la noblesa) perque qui en coneixia millor que ell els se-crets! Acabava de llegir les poderoses pagines sobre la questio remenfa d'aquell que havia estar el seu millor amic, Jaume Vicens i Vives, cosa que llavors jo no sabia. Amh la meva poca tra^a, pero tambe amb l'aploni i la ccrtesa que nomes pertanyen a ia joventut, de ben segur que vaig semblar-ii un presumptuos. El curs 1971-1972, jo venia intermi-tentment a Girona per preparar el meu diploma. El recordo com un mestre molt atent: em va obrir generosament la seva biblioteca, em va fomir d'articles diiiciis de trobar en forma de separares i, sobre-tot, em va introduir a tots els arxius de la ciurat, a partir deis quals vaig poder elaborar i redactar modestament el meu tre' ball de recerca. Tambe vaig poder assistir a alguna de les classes que feia, sobretor ais vespres, al CoMegi Univcrsitari de Girona, acabat de crear, i del qual acabava d'esscr nomenat professor. Es tractava d'un cifrs d'historia general que era, per a un priacipiant com jo, d'una gran clare-dat. Es evident que Santiago Sobreques, a mes d'un gran cientific, era un gran peda-gog, virtut cardinal i tradicio gironina. No oblidare mai els consells que em prodiga-va, molt prudents, cada vegada que, sobre la base d'un document d'arxiu interessant, jo volia refer la historia! Despre de l defens del meu treball Tany 1972, encara ens deviem tornar a veure un parell de cops, ahans del seu traspas prematur quan, a I'edat de 61 anys, es trobava en plena maduresa cientifica. Representava llavors una mica el porraes-tendard deis estudis medievals catalans despres de la mort del seu amic Jaume Vicens, ocorreguda l'any 1960(1) i que l'havia afectat molt. Vaig decidir de prosse-guir els estudis gironins despres d'aconse-guir la catedra l'any 1975, i ara pac dir com havia estat marcar el meu cami per l'obra impressionanr de Santiago Sobreques. La seva obra es compon de prop de 16 ilibres, alguns deis quals eserits en col-la-boracio, una cinquanrena d'articles i una rrentena de recensioas. S'hi haurien d'afe-gir traduccions i manuals escolars que confirmarien, si calgues, el seu taient de pedagug. No voldria pas fer una presenta-cio detallada de la seva obra, que altres{2) ja han fet, pero si que voldria insistir en els seus aspectes principais. Em sembla qu l'obra de Santiago Sobreques s'orga-nitza sobretot al voitant de tres grans temes fonamentals: Sobreques es, ahans de tut, un historiador de la noblesa catalana, tambe es un historiador de la Ginma medieval i, finalment, per coronar aquest edifici impressionanr, pei seu vigor i sentir de la sinresi, es un deis grans historiadors no soiament de la historia catalana sino tambe de la peninsular. Anem, pero, del general al particular. L'historiador de Catalunya i de la peninsula Cientificament, les seves comperencies s'entenien des de la historia de l'alta edat . mitjana fins a l'acabament d'aquest perio de, la rardor medieval, encara que aquesta ulrima epoca es el seu rerreny predilecre. Efectivament, eli havia acceprar, despres de la morr de Ramon d'Abadal l'any 1970, I302! 70 Revista de Girona / num, 164 r!i;tif;~)uny 1^94
Referência(s)