Portal de Periódicos da CAPES

In/dependents: dones i projectes nacionals, de Montserrat Palau i Agnès Toda (eds.), (3i4, València, 368 pàgines)

2012; University of Alicante; Issue: 19 Linguagem: Catalão

10.14198/fem.2012.19.13

1989-9998

Antoni Maestre Brotons,

Nationalism and Cultural Identity

In/dependents: dones i projectes nacionals, de Montserrat palau i Agnès Toda (eds.), (3i4, València, 368 pàgines) La literatura ha estat, tradicionalment, l'àmbit privilegiat per a la creació de l'imaginari cultural humà i, per tant, també de la nació.Així mateix, la historiografia literària ha contribuït a fer de la literatura feta en la llengua de la comunitat un dipòsit de referents col•lectius que l'han convertida en un dels símbols nacionals.Com les seleccions esportives, els escriptors juguen a favor d'una nació.Des d'aquesta perspectiva, ensenyar la literatura significa divulgar els valors i els símbols que cohesionen un col•lectiu concret.La pregunta és si, atesa la marginalitat que els estudis literaris tenen actualment en els currículums escolars, el paper atorgat a la literatura com a difusora de la idea de nació és realment efectiu.Tot sembla indicar el contrari en la nostra època, arran de la irrupció dels mitjans de comunicació que, al meu parer, són la maquinària més eficient per a la constitució de comunitats nacionals.Tal com indica M. Àngels Francés en un dels capítols d'aquest estudi, la televisió influeix més en la propagació i enfortiment de l'esperit nacional que cap altre mitjà.O, si més no, escola i televisió exerceixen alhora la funció de constituir nacions, més que l'aparell administratiu de l'estat, la monarquia, la geografia, la moneda o qualsevol altre element material.Els referents, sense la difusió massiva que faciliten escola i televisió, manquen de força identitària.En altres paraules: si no fos per la tele, la Roja no arrossegaria masses ni la sobirana britànica aglutinaria tants súbdits fidels.Les persones tendeixen a crear col•lectivitats més reduïdes a través de lligams més locals (el poble, el barri, la comarca, l'associació); la creació de comunitats més grans i, per tant, d'identitats més àmplies (nacionals) és labor de l'estat i els seus instruments de cohesió.En conseqüència, una nació que no dispose d'un sistema educatiu i d'uns mitjans de comunicació propis corre un perill greu de desintegració.Si desplegue tota aquesta introducció és perquè, malgrat que hi ha capítols a In/dependents que exploren la construcció de la identitat nacional en relació al