Portal de Periódicos da CAPES

Rudolf Slaby, bascòfil txec

2008; Institut d'Estudis Catalans; Issue: 30 Linguagem: Catalão

2013-9500

Henrike Knörr Borrás,

Historical Linguistics and Language Studies

Fa cinquanta anys que va morir el linguista txec Rudolf Jan Slaby (1885-1957). La majoria de la gent que utilitza un dels millors diccionaris d’alemany i castella, el Slaby-Grossman, no sap que un dels dos autors d’aquesta obra (primera edicio 1932), Slaby, fou un linguista, i extraordinari. Tampoc no sap que era un bascofil convencut. Es una llastima que el diccionari gairebe no parla dels dos lexicografs. Rudolf Slaby va neixer a Cernosice (Bohemia) el 25 de gener de 1885. Fou un home molt llegit i amb uns interessos d’allo mes variats, destacat romanista, eslavista i germanista, intel.lectual brillant, d’una laboriositat increible, rector de la Universitat de Praga, membre corresponent de la Reial Academia Espanyola, de l’Academia Argentina de la Llengua i de l’Academia de la Llengua Basca, i pont entre el seu pais i molts pobles i cultures. L’esclat de la I Guerra Mundial el 1914 va sorprendre Slaby a Espanya, en un viatge d’estudis. A causa de la impossibilitat de tornar al seu pais, es va establir a Catalunya i el 1922 la Universitat de Barcelona li va concedir la uenia docendi, principalment per a l’ensenyament de les llengues eslaves. Des de 1921 va ser col.laborador de Enciclopedia Espasa. Va traduir al txec obres de Guimera, Rusinol, Adria Gual i altres. Al castella les traduccions son mes de cent, principalment txeques, pero tambe eslovaques, poloneses, russes, etc., i d’autors anglesos (com Dickens) i suecs (Selma Lagerlof). Tambe es va encarregar de la majoria dels articles sobre Espanya i Iberoamerica de l’enciclopedia txeca Otto; entre d’altres, va redactar l’entrada Bascos. Tambe hem de destacar que Slaby va ser un defensor fervent de la II Republica espanyola; n’elogiava sobretot la politica desplegada en l’ambit de la cultura i l’educacio. Rudolf Slaby va sentir curiositat per la llengua basca i va entrar en contacte amb Resurreccion Maria Azkue, el primer president de l’Euskaltzaindia. Entre Slaby i Azkue va neixer una estreta amistat, que es va plasmar, per exemple, en la traduccio d’Azkue de l’himne nacional txec i la inclusio del Gernikako Arbola, el nostre himne nacional, en un concert organitzat a Praga el 1935 per l’Institut Espanyol i Iberoamerica de la ciutat. Al peu de la traduccio amb la partitura, document que es conserva a Euskaltzaindia, llegim en castella: «Traduccion de R.M. de Azkue a ruego de su amigo Rodolfo Slaby». Hi ha un munt d’articles publicats en aquella epoca que reflecteixen l’estima de Slaby cap a Basconia. L’any 1935, l’Euskaltzaindia el va nomenar membre corresponent agraint aixi la seva tasca. Uns anys mes tard, en la trista etapa comunista del seu pais, tambe fou nomenat membre de l’Instituto Americano de Estudios Vascos, entitat amb seu a Buenos Aires. Rudolf Jan Slaby va morir el 2 de juliol de 1957. Fou enterrat al cementiri Olsany de Praga. A la tomba hi ha inscrit el text seguent, que hem traduit: