Joan Josep d'Àustria (1629-1679) i el gran Condé (1621-1686): històries entrelligades
1998; Issue: 18 Linguagem: Catalão
ISSN
2385-4391
Autores Tópico(s)Historical Art and Culture Studies
Resumo((Piangi, piangi, Spagna que haiperduto i1 tuo Sole [Plora, plora, Espanya, que has perdut el teu Sol]>>. Amb aquest rotund ditirambe l'italii Leti finalitza la biografia, un xic novel.lada, de Joan (Josep) d9Austria, despres d'haver-NE narrat la mort, esdevinguda el 1679 quan ja era primer ministre de la Monarquia Catblica de Carles I1 I . aJe viens de perdre le plus grand homme de mon royaume! [Acabo de perdre l'home mes gran del meu regne!]>>, exclami Lluis XIV, el Rei Sol, en conbixer, set anys mes tard, la noticia de la defuncio del Princep Lluis I1 de Borbo, conegut com el Gran Conde, el segon dels meus dramatis personae2. Les trajectbries biogrifiques, gairebe estrictament coetinies, del fill natural reconegut de Felip IV i del Gran Conde constitueixen en bona mesura vides paral.leles, en el sentit plutarquii i en el de seguidors actuals tan excel.lents d'aquest ghere, en sentit lat, com John Elliott 3. Recordem que els nostres dos personatges foren princeps de sang reial, molt propers a la Corona, ambiciosos i brillants. Somriguts ben aviat per Mart i aureolats de glbria, ambdos iniciaren un estira i arronsa a les respectives reines regents i als seus avorrits, durant la minoria d'edat dels hereus. El Gran Conde s'enfronth a la vidua espanyola de Lluis XIII i a M?zarino en temps de la Fronda, a meitats de segle; mentre que el segon, Joan Josep dYAustria, feu el mateix amb la vidua austriaca de Felip IV i el seu favorit Nithard els anys 1667-68. Tots dos especularen durant un temps amb el tron electiu de Polbnia, cuidaren la imatge, tingueren periodistes politics o pamfletistes enrolats en la seva causa i foren protectors de les lletres.
Referência(s)