Portal de Periódicos da CAPES

En el Centenari del Primer Congrès Internacional de la Llengua Catalana. Barcelona, octubre de 1906 : un impuls per a la codificació i estandarització de la llengua catalana (I)

2006; Institut d'Estudis Catalans; Linguagem: Catalão

2013-9500

Mila Segarra i Neira,

Nationalism and Cultural Identity

El 1906 va ser un any decisiu per al nacionalisme catala, tant politicament com culturalment. Al maig, Enric Prat de la Riba va publicar La nacionalitat catalana, llibre de breus dimensions que seria considerat l’obra teorica cabdal del catalanisme. Coincidint amb aquest fet, Solidaritat Catalana, formacio unitaria catalanista, va organitzar el primer acte public des de la seva formacio arran dels incidents del Cucut: la festa d’homenatge als diputats que havien votat contra la llei de Jurisdiccions. Un any mes tard, i sota un programa comu (el programa d’El Tivoli), que recollia la doctrina formulada per Prat de la Riba, els grups i partits politics que aplegava aquest moviment, es presentarien a les eleccions provincials i generals i les guanyarien. En el pla literari el 1906 es considerat l’any de transit entre un vell moviment, el Modernisme, i un de nou, el Noucentisme, mentre que en el pla linguistic es un any clau, el de la celebracio del Primer Congres Internacional de la Llengua Catalana, considerat per molts historiadors de la llengua , com l’acte de culminacio de la Renaixenca. S’havien fet molts esforcos per fer del catala una llengua de cultura, per dotar-lo d’una literatura i per fer-lo un idioma digne i apte socialment, pero mai abans de l’octubre de 1906 no s’havia convocat un acte sobre la llengua catalana de les caracteristiques, de la dimensio i de la projeccio d’aquest congres. Van haver-hi 3000 congressistes, van ser posats a discussio 17 temes diferents i es van llegir 61 comunicacions. Va participar-hi gent d’arreu del domini linguistic catala (alguns especialistes, pero sobretot molts lletraferits i amadors de la llengua), personalitats europees i romanistes internacionalment coneguts com Frederic Mistral, Marcelino Menendez y Pelayo, Ramon Menendez Pidal, Alfred Morel-Fatio, Bernhard Schadel i altres, i durant quatre dies es va parlar de questions linguistiques de tota mena relatives tant a l’estructura com a l’us del catala . Per aquest motiu, i pel fet que poc despres es va fundar l’Institut d’Estudis Catalans (1907), amb una seccio dedicada a l’estudi i