L'evidència i les dificultats
1999; Q52661358; Volume: 1; Linguagem: Catalão
10.5565/rev/enrahonar.1139
ISSN2014-881X
Autores Tópico(s)Higher Education Teaching and Evaluation
Resumo1. Sovint les primeres reaccions davant una proposta filosòfica són més contundents i més cla¬ res que els repetits debats posteriors.Els contorns de les posicions són més nitids i les argu¬ mentacions menys subtils.Aquesta és una de les conclusions que hom treu de la lectura dels documents de La Querelle d'Utrecht publicats perTheo Verbelk.2Sobre tot de la peça fins ara més desconegudad'/íí/m/ra/íí/a Melhodus de Martin Schoock, el lloctinent de Voetius a la polè¬ mica.3Admiranda Melhodus és un pamflet i com a tal té l'estil dur i aristat dels pamflets, on les posicions més estrictament filosòfiques van lligades, com a la vida mateixa, a moltes altres consideracions..Però per aquest mateix motiu el seu estudi és molt interessant per tal de situar filosofemes que massa aïllats acaben per no tenir cap interes.Examinem, doncs, primerament, com Schoock parla l'any 1643 de l'evidència cartesiana al capítol setè que s'enuncia aixi:''La raó de la que s'envaneix Descartes no és la raó entensa en un sentit general, sinó en un sentit subjectiu, és a dir la que pot considerar en ell mateix".4L'oposició es realitza entre la raó gene¬ ral, pròpia de la recent tradició que es construeix a les Universitats holandeses en la línia Voetius-Sckoock i la raó subjectiva que ha començat a disputar-li el domini en la línia Des- cartes-Regius.A la generalitat dels prineipïs lògics-formals com que "el tot és més gran que cadascuna de les seves parts", i "que si a coses de la mateixa naturalesa se li afegeixen coses de la mateixa naturalesa s'obtenen coses de la mateixa naturalesa" se li oposa "la raó particu¬ lar que resideix en Descartes i en els que l'adoren com un nou Pitàgores".5 És prou indicatiu d'una certa perspicàcia filosòfica de Martin Schoock, que Théo Verbek revaloritza en front de la poca erudició que anteriorment se n'havia ocupat,6 que el lloctinent de Voetius trií com expressió de la raó particular cartesiana, del "sil•logisme de Descartes" com ell escriu, un extret de l'axioma X del Resum Geomètric del final de les 2as.
Referência(s)