Portal de Periódicos da CAPES

L'Estat que no va ser: catalans i occitans entre els segles VIII i XIII : a propòsit del vuitè centenari de la Batalla de Muret

2014; Societat Catalana d'Estudis Històrics; Issue: 25 Linguagem: Catalão

2013-3995

Jordi Fernández-Cuadrench,

Medieval Iberian Studies

Des de finals del segle viii i fins al segle xiii, catalans i occitans formaren part del mateix espai cultural i linguistic i establiren forts lligams de caire socioeconomic i politic, de manera que es crearen estrets vincles familiars i feudals entre els principals llinatges de la noblesa d'ambdos vessants del Pirineu. A partir del segle xi, l'expansio catalana vers el Llenguadoc i la Provenca porta les dinasties comtals de Barcelona i Tolosa a enfrontar-se per l'hegemonia sobre Occitania en l'anomenada Gran Guerra Occitana, un conflicte que es perllongaria durant la major part del segle xii i que acabaria internacionalitzant-se, amb la participacio directa o indirecta de les monarquies anglesa i francesa, de l'Imperi alemany, del Papat i de les ciutats italianes de Genova i Pisa, entre d'altres potencies de l'epoca. L'extensio de l'heretgia catara pel Llenguadoc, tanmateix, precipita una alianca catalanotolosana contra la Croada patrocinada pel pontifex i amb el suport de la Corona de Franca. La situacio creada per la mort del comte-rei Pere el Catolic de Catalunya-Arago a la batalla de Muret, el 1213, provocaria la perdua progressiva de la sobirania del Casal de Barcelona sobre els dominis occitans i la seva substitucio gradual per la de la dinastia capeta, proces que seria legitimat pel Tractat francocatala de Corbeil (1258).