Portal de Periódicos da CAPES

NOTES SOBRE ÀNGEL GUIMERÀ—ELS TEMES HISTÒRICS

1951; Liverpool University Press; Volume: 28; Issue: 110 Linguagem: Catalão

10.1080/1475382512000328093

1469-3550

Jordi Carbonell,

Spanish Literature and Culture Studies

En el darrer terç del segle XIX hi ha tres escriptors, a Catalunya, que modifiquen radicalment el panorama de la nostra literatura, cada un d'ells en un camp diferent: Jacint Verdaguer en la poesia, Narcís Oller en la novel·la, i Àngel Guimerà en el teatre. Aquests tres escriptors treuen la literatura catalana d'un empantanagament localista, tan ben intencionat com es vulgui, però d'una dubtosa categoria estètica, i fan saltar la seva producció enllà de la nostra frontera política o lingüística. Fins aquest moment ningú no havia cregut, fora de Catalunya, que el moviment de Renaixença literària, covat a través del segle XVIII, i que va tenir per primera manifestació ostensible L'Oda a la Pàtria de Bonaventura Carles Aribau, era una cosa autèntica que duia empenta i que es consolidaria definitivament. No és aquest el lloc de parlar de Verdaguer i de Narcís Oller, però en canvi, no em sabré estar de citar el comentari de Tamayo y Baus quan Mar i cel, la millor de les obres en vers de Guimerà, fou estrenada a Madrid: “Cuidado con los catalanes, porque extienden el vuelo a gran altura y, si no les cortamos las alas, no podremos seguirles.