Portal de Periódicos da CAPES

Concentració i distracció. Aportacions experimentals

1996; Institut National d'Educació Física de Catalunya; Volume: 4; Issue: 46 Linguagem: Catalão

2014-0983

Josep Roca, Francesc Solanellas, Carles Ventura, Eva Prades, Marta Llorach,

Sport Psychology and Performance

En aquest article s'aporten dades experimentals que poden servir per explicar la distraccio momentania i la perdua de rendiment en l'esport i en la performanca humana en general. Sota el concepte d'inhibicio es posa de manifest que la presencia d'un estimul estrany causa una reduccio de l'ajust perceptiu, reduccio que disminueix quan aquest estimul es presenta repetidament. Sota el concepte de generalitzacio es mostra com la presentacio d'un estimul abans del que es esperat comporta un decrement en l'orientacio perceptiva temporal, decrement tant mes gran com major es la separacio. Una de les fonts de preocupacio principal dels entrenadors esportius es la manca de concentracio que un jugador pot mostrar en un partit o durant un periode determinat de competicio. Normalment la perdua de concentracio es constata mes que no pas s'explica. Aixi l'entrenador pot afirmar que un jugador ha perdut la capacitat de concentracio o, en el cas extrem, pot afirmar que no en te. Dir que un individu no te capacitat de concentracio, o que l'ha perduda momentaniament, significa parlar en termes disposicionals; es a dir, simplement es constata que un determinat individu no es concentra. Evidentment, no es diu res de perque es te o es perd la concentracio. La psicologia aplicada a l'esport ha assajat d'aportar solucions concretes que facilitessin la concentracio individual mes enlla, tambe, d'una explicacio del perque de la distraccio o perdua de concentracio. Els manuals de psicologia aplicada, com el de Harris i Harris ( 1987), han desenvolupat tot un conjunt d'esquemes, conceptes i tecniques de cara a millorar el rendiment esportiu en aquest aspecte critic de la concentracio. La psicologia basica i experimental, d'altra banda, ha cercat el trobar els factors o variables que poden incidir en explicar el perque de la distraccio o de la manca de concentracio. Com acostuma a passar, la investigacio basica limita els seus estudis a determinades situacions experimentals com a manera de proposar uns principis generals utils a qualsevol situacio concreta en l'ambit esportiu i perceptiu, en general. Una revisio feta per Magi II (l 989) ens serveix com a mostra. En aquesta revisio, diferents factors que afecten al temps de reaccio son presentats com a factors explicatius de les variacions de l'atencio; aixi, factors com la practica, la durada de I 'interval entre dos estimuls, el nombre d'estimuls indicadors de respostes diferenciades, la probabilitat d'aparicio d' un determinat estimul, etc. son considerats a l'hora d'explicar un temps de reaccio mes curt o mes llarg i, consequentment, una atencio mes o menys reeixida. Dos factors, en general poc considerats en l'explicacio de la distraccio pero de gran rellevancia explicativa —que no apareixen en la revisio citada— son els factors i Generalitzacio. El concepte d'inhibicio te diferents usos cientifics i tambe en el llenguatge ordinari. Aixo no obstant, seguint els treballs basics de Pavlov (1932/1973) i Skinner (Estes i Skinner, 1941), podem definir la inhibicio com la reduccio de ajust psicologic per presencia d'un element estrany a una associacio; reduccio que sera mes gran com mes estrany sigui l'estimul. Tant Pavlov com Skinner varen potenciar estudis utilitzant estimuls inhibitoris els quals genericament podem classificar d'emocionals, ja que sempre estaven lligats a reaccions d' apetencia o aversio. En un altre lloc (Roca, 1992) hem destacat la importancia d'aquest factor en explicacio del rendiment psicologic en general i en l'ambit perceptivo—motriu en particular. En aquest treball presentem unes dades que considerem suggeridores de cara a una explicacio basica de la perdua de concentracio, utilitzant un estimul emocionalment neutre. Quant al factor generalitzacio, cal assenyalar que normalment se'l relaciona amb el concepte de transferencia i se'l situa, en general, dins l'ambit explicatiu de l'aprenentage i el desenvolupament psicologic. En un sentit basic, el concepte de generalitzacio fa referencia als efectes de perdua de l'orientacio per la presentacio d'estimuls que se separen del valor de l'estimul esperat. Hi ha treballs pioners que han posat de manifest l'existencia de generalitzacio temporal, cosa que considerem d'un gran interes explicatiu. Ens referim a dos treballs ja antics de Brown (1939) i Mowrer (1940), els quals han actuat d' inspiradors de recerques en ambit perceptiu i motriu, per a un dels autors d'aquest treball (Roca, 1984; Roca, 1992). En tots ells, la presentacio d'un estimul abans o despres del moment esperat per condicionament o constancia perceptiva, comportava un decrement en l'ajust psicologic mesurat habitualment en termes de temps de reaccio. Inhibicio i Generalitzacio tenen, a mes, un aspecte comu que els fa mes rellevants de cara a l'explicacio de la distraccio: es tracta de factors situacionals; es a dir, que afecten el rendiment actualment i no pas en la fase d'aprenentatge d'una orientacio. De fet, la distraccio en l'esport i en l'execucio fisica en general tambe fa referencia fonamental al decrement del rendiment per factors situacionals. Els esportistes tenen normalment molt ben apreses i automatitzades unes accions motrius i la questio es que, en un moment determinat, el seu rendiment disminueix. Les variables tals com practica, predicibilitat, complexitat, contiguitat, etc. no tenen, aleshores, valor explicatiu. Es per aquesta rao que cal posar l'accent en aquells factors o variables que, en un moment determinat, afecten negativament la performanca.