Portal de Periódicos da CAPES

The game and the players: Traces in Huizinga and Caillois

2016; Q52661358; Volume: 56; Linguagem: Catalão

10.5565/rev/enrahonar.663

2014-881X

Ivana Verónica Rivero,

Sports Analytics and Performance

Tant al joc com a la cultura els és possible d'evolucionar tant cap a la serietat i la funcionalitat absolutes (això és el que ha estudiat Caillois i han seguit Elías i Dunning) com cap a la gratuïtat més sentida, cap a la creació d'un nou sentit per a accions quotidianes i cap a la diversió (postura construïda des d'una amalgama d'autors, com ara Pavía, Mantilla, Scheines i Ambrosini). És possible una complexització d'allò lúdic evitant el desplaçament de l'ètica del joc (que instal·la un ordre desordenat que es gaudeix) a la lògica (que instal·la un ordre extrínsec al joc que porta a patir la incertesa)?, això pot ser ensenyat? En altres paraules, és possible ensenyar a complexitzar allò lúdic buscant simplement de divertir-se amb uns altres (evitant la irrupció de la serietat, lligada a la utilitat)? Aquestes preguntes inspiren la línia d'estudi del joc des dels jugadors, les empremtes dels quals es rastregen en les obres Homo ludens, d'Huizinga, i Els jocs i els homes, de Caillois.