Portal de Periódicos da CAPES

Arte participativo en el espacio público. Proposiciones metodológicas acerca de algunos de sus preceptos

2016; University of Barcelona; Volume: 45; Issue: 2 Linguagem: Catalão

1139-7365

Bibiana Crespo,

Participatory Visual Research Methods

De la ma de tres projectes artistics —Between the Door and the Street (2013) de Suzanne Lacy, The Moving Garden (2009/2015) de Lee Mingwei i The Land Foundation (1998) de Rirkrit Tiravanija— aquest article reflexiona sobre els preceptes metodologics que fonamenten les bases teoriques i conceptuals de l’art participatiu a l’espai public.Preses com a casos d’estudi sobre art participatiu, sengles proposicions permeten explorar els conceptes d’art relacional / estetica relacional proposats pel comisari frances artifex de l’Altermodernisme, Nicolas Bourriaud, aixi com desenvolupar-los i expandir aquest estudi considerant altres debats contemporanis vinculats amb la recerca basada en la practica artistica (practice-led research / practice-based research in the arts), ampliament abordats per Hazel Simth i Roger T. Dean en el seu llibre Practice-led Research, Research-led Practice in the Creative Arts (2009).Les propostes d’art col·laboratiu a l’espai public impliquen un dialeg amb l’audiencia —relational art o art relacional abans esmentat—, es basen en la interaccio, sociabilitzacio i l’intercanvi entre els participants aixi com en un dialeg amb l’entorn espacial —site-specific art, es a dir aquell art dissenyat especificament per a una localitzacio determinada i que mante una interrelacio amb el propi espai—, ens trobem per tant davant un tipus de creacions d’immenses possibilitats creatives i resolutives, la qual cosa no fa mes que engrandir el valor que comporta la seva propia praxi. D’altra banda, per la seva mateixa naturalesa, l’art participatiu no es pot aventurar a prefixar un resultat objectual artistic ja que, moltes vegades, gravita sobre les accions o activitats mes que en la realitzacio d’objectes. Si be es poden augurar determinades respostes i interaccions, no es poden donar resultats aprioristics sobre les actituds dels participants, el que resulta en una obra oberta. Aquesta caracteristica d’“allo obert” no significa inconclus. Veurem com un altre dels preceptes que constitueixen les practiques artistiques participatives a l’espai public pot albergar un final obert de multiples resolucions.En darrera instancia, aquest article busca definir els primordials principis constituents de l’art participatiu a l’espai public en la nostra contemporaneitat, amb la finalitat de convidar, tant a teorics sobre la materia com a artistes, a la seva comprensio, divulgacio i “participacio” activa.