Roger Crowley, Constantinopla 1453. El último gran asedio
2019; Instituto Universitario de Estudios Medievales; Volume: 22; Linguagem: Catalão
10.5565/rev/medievalia.476
ISSN2014-8410
Autores Tópico(s)Classical Studies and Legal History
ResumoConsiderat per molt de temps com l'últim moment de l'Edat Mitjana, és a dir, el punt en què la mateixa s'acabà i s'obrí l'espai de l'Edat Moderna, la caiguda de Constantinoble en el 1453 encara continua sent objecte d'anàlisi pels historiadors.Aquest és el tema de l'obra de Roger Crowley, amb el títol Constantinopla 1453.El último gran asedio, publicada el 2015 per Ático de los Libros.La forma de presentar el tema es resumeix amb les següents paraules: «Este libro narra los extraordinarios acontecimientos que llevaron a este momento y los todavía más extraordinarios hechos que sucedieron a continuación.Se trata de una historia de coraje y crueldad, de prodigiosos ingenios técnicos, de suerte, de cobardía, de prejuicios y de misterio» (p.24).L'obra es divideix en setze capítols, a més d'un pròleg (p.19) i un epíleg (p.341).Va il•lustrada amb mapes, presenta les fonts utilitzades i té un apartat de bibliografi a, com cal en una obra de recerca que, per altra banda, és molt fàcil de llegir.Aquest fet posa l'obra no només a les mans d'un públic universitari, sinó també a un públic més ampli.A l'epíleg, Crowley presenta els seus objectius: «Mi objetivo al volver a contar "el relato de Constantinopla" ha sido el de construir, conociendo estas difi cultades y las contradicciones implícitas en las fuentes, una versión de los acontecimientos lo más veraz posible».A més: «Mi segundo objetivo en este libro es capturar el sonido de las voces humanas -reproducir las palabras, prejuicios, esperanzas y miedos de los protagonistas-y explicar algo de la "historia de la historia", de las versiones que consideran ciertas y los hechos verifi cables» (p.356).El primer capítol serveix d'introducció a l'escenari principal de l'obra, és a dir, la lluita entre el món islàmic i el món bizantí, els dos grups que estaven presents el 1453, principalment quan l'autor diu: «El deseo del Islam por la ciudad es casi tan antiguo como el propio Islam» (p.27).De totes les formes, el discurs s'encarrega de recordar-nos que l'Islam i Constantinoble tenien unes difícils relacions des de segles enrere.El capítol segon presenta les circumstàncies històriques des de 1071 -com la batalla de Manzikert (p.47)-, passant pel començament de les Croades, fi ns als resultats de la quarta croada del 1204 (p.52).A partir del tercer capítol, centrat en el període 1432-1451, el lector queda una mica més a prop dels esdeveniments contemporanis a la caiguda de Constantinoble.Aquí, per exemple, es descriu l'escenari palatí que aleshores feia part del món de cortesà
Referência(s)