Portal de Periódicos da CAPES

L’activité minière préhistorique dans le Nord-Est de la péninsule Ibérique. Étude sur la Coveta de l’Heura et l’exploitation du cuivre à la Solana del Bepo (Tarragone, Espagne)

2016; French Prehistoric Society; Volume: 113; Issue: 1 Linguagem: Catalão

10.3406/bspf.2016.14720

2419-6568

Núria Rafel i Fontanals, Ignacio Montero Ruíz, Ignacio Soriano, Selina Delgado-Raack,

Geological and Geophysical Studies Worldwide

En aquest article presentem el resultat d’un estudi detallat de la mina de la Solana del Bepo (Tarragona, Espanya), així com del jaciment de la Coveta de l’Heura que ha estat tradicionalment vinculat al primer. Descoberts la dècada dels 50, aquests jaciments només han estat estudiats de manera molt general, sense resoldre les problemàtiques a ells associades. Des del punt de vista metodològic, es tenen en consideració tant els aspectes arqueològics com els històrics i arqueomètrics, cosa que permet situar la mina en el seu context. No disposem de dades cronològiques directes de la Solana del Bepo i els instruments macrolítics recuperats destinats a l’explotació minera només proporcionen indicacions tipo-cronològiques febles. Per contra, podem datar la Coveta de l’Heura en el calcolític final i el bronze inicial. La caracterització isotòpica de les mines de la conca del Montsant, de la qual forma part la Solana, i la comparació d’aquestes dades amb les anàlisis isòpiques realitzades sobre peces metàl · liques de la regió permeten afirmar que l’explotació minera de la conca durant la prehistòria és una realitat contrastada. Els estris de miner recuperats a la Solana constitueixen un conjunt de 81 artefactes, la major part dels quals són pics, la majoria amb un alt grau de transformació, i presenten quasi sempre dispositius d’emmanegament. La Coveta de l’Heura fou utilitzada successivament com a taller de puntes de sílex, com a cova funerària, i com a taller metal · lúrgic. Les evidències materials recuperades a la cova corresponen en bona part al calcolític final, cosa que una datació radiocarbònica i les seves similituds amb els grups llenguadocians de finals del neolític corroboren. Diferents formes ceràmiques tenen lligams evidents amb els grups crono-culturals de Véraza-Fontbouïsse, mentre que una dena de collaret en plom constitueix un element molt característic de Fontbouïsse, tot i que està elaborada localment amb mineral de la veïna conca prioratina de Molar-Bellmunt-Falset. En el context català l’alt Priorat constitueix una de les zones amb més testimonis d’activitats mineres i metal · lúrgiques en el període que engloba el calcolític recent (2800-2300 cal. BC) i el bronze inicial (2300-1300 cal. BC). En el primer d’aquests períodes se situen proves d’explotació de les conques dels Montsant i de Molar-Bellmunt-Falset, les destrals planes de coure de la cova M d’Arbolí en el primer cas i la dena de collaret de plom en el segon, entre altres. Les troballes de vasos de reducció a la comarca i els seus voltants s’inscriuen en un moment indeterminat d’aquesta franja temporal (2800-1300 cal. BC). El punyal amb tres reblons de la cova de la Font Major de l’Espluga de Francolí, datat ca 1850 cal. BC, fou elaborat amb coure del Montsant, fet que certifica l’explotació en aquests moments. Per altra banda, la descoberta recent d’una nova mina prehistòrica, la Mina de la Turquesa o del Mas de les Moreres, en curs d’estudi, ha permès recuperar un important lot d’estris miners de pedra, així com noves dades analítiques que permeten una caracterització millor de les explotacions mineres a Catalunya.