Artigo Revisado por pares

Eduardo De Filippo in Catalogna

2007; Swervei de publicacions; Volume: 12; Linguagem: Catalão

ISSN

2014-8828

Autores

Francesc Massip,

Tópico(s)

Italian Literature and Culture

Resumo

La recepcio de De Filippo a Catalunya ha estat escassa: a banda de La gran il·lusio duta a escena per Herman Bonnin (1988), L’art de la comedia dirigida per Jordi Mesalles (1992) o la Filumena Marturano que Alfred Lucchetti va traduir i protagonitzar el 1995, nomes quan Belbel munta Dissabte, diumenge i dilluns al Teatre Nacional de Catalunya (2002) es va desvelar als catalans tot el potencial i la riquesa dramatica de De Filippo amb una posada en escena vibrant i audac que va estar en cartell dues temporades seguides, i que va deixar una singular empremta en l’ultima peca belbeliana: Forasters (2004), on ressona el tema del deteriorament de les relacions familiars, aixi com els efectes de fantasmagoria escenica i els aspectes metateatrals que tan interessaven al napolita, tot plegat amb personatges de gruix i una singular ambicio expressiva, que no oblida mai al gran public. El teatre d’Eduardo permet operacions d’actualitzacio i escenificacio molt dinamiques, d’aqui la seva vigencia i adaptabilitat a epoques i cultures ben distintes.

Referência(s)