Portal de Periódicos da CAPES

Urbanismo crítico, cartografía y evolución del verde urbano en los planes de ensanche históricos de la ciudad de Palma (Mallorca)

2021; Universitat Politècnica de Catalunya; Volume: 15; Issue: 45 Linguagem: Catalão

10.5821/ace.15.45.9039

1887-7052

Gabriel Alomar Garau,

Latin American Urban Studies

En el presente trabajo se realiza un examen detallado de la planificación del verde urbano en los tres planes de ensanche históricos de Palma (Calvet, 1901; Bennazar, 1917; Alomar, 1943), con la finalidad de esclarecer la génesis y el ulterior desarrollo de los principales parques y jardines públicos de la ciudad, además del arbolado viario. Se analiza el germen de estos tres planes, su contenido en relación con la matriz verde urbana y las características primitivas del espacio a urbanizar, así como la crítica urbanística que suscitaron los proyectos de ensanche y de reforma antes y después de su aprobación. El marco teórico y conceptual del que parte este trabajo es el de los ensanches españoles, de raíz decimonónica, y específicamente los ejecutados en la ciudad de Palma, en los cuales el planeamiento de la infraestructura verde y su progreso formal han sido aspectos apenas estudiados. Mediante un método de trabajo de consulta directa a las fuentes, la revisión detallada de las memorias de esos planes y de sus planos respectivos ha permitido reunir en un mapa de síntesis la trama urbana resultante y su matriz verde, para contrastarla con la realidad urbana actual. El resultado es la constatación de la desfiguración y desnaturalización de las áreas verdes inicialmente programadas, aunque a partir de 1973, en los sucesivos planes generales de ordenación urbana –sobre todo el de 1985– se aprecia un renovado interés por la restitución del verde en la ciudad y su planificación rigurosa como estrategia de regeneración urbana con criterios ambientalistas y de sostenibilidad. En el present treball es realitza un examen detallat de la planificació del verd urbà en els tres plans d'eixample històrics de Palma (Calvet, 1901; Bennazar, 1917; Alomar, 1943), amb la finalitat d’aclarir la gènesi i l’ulterior desenvolupament dels principals parcs i jardins públics de la ciutat, a més de l’arbrat viari. S’analitza el germen d’aquests tres plans, el seu contingut en relació amb la matriu verda urbana i les característiques primitives del espai a urbanitzar, així com la crítica urbanística que van suscitar els projectes d'eixample i de reforma abans i després de la seva aprovació. El marc teòric i conceptual del qual parteix aquest treball és el dels eixamples espanyols, d'arrel vuitcentista, i específicament els executats a la ciutat de Palma, en els quals el planejament de la infraestructura verda i el seu progrés formal han estat aspectes amb prou feina estudiats. Mitjançant un mètode de treball de consulta directa a les fonts, la revisió detallada de les memòries d'aquests plans i dels seus plans respectius, ha permès reunir en un mapa de síntesi la trama urbana resultant i la seva matriu verd, per contrastar-la amb la realitat urbana actual. El resultat és la constatació de la desfiguració i desnaturalització de les àrees verdes inicialment programades, encara que a partir de 1973, en els successius plans generals d'ordenació urbana -sobretot el de 1985- s'aprecia un renovat interès per la restitució del verd a la ciutat i la seva planificació rigorosa, com a estratègia de regeneració urbana amb criteris ambientalistes i de sostenibilitat. This paper examines the urban green planning in the three historical expansion plans of Palma (Calvet, 1901; Bennazar, 1917; Alomar, 1943), with the finality to clarify the genesis and subsequent development of the main parks and gardens public areas of the city, in addition to the road trees. The germ of these three plans is also analyzed, their content in relation to the urban green matrix, and the primitive characteristics of the space to be developed, as well as the urban criticism that the expansion and reform projects raised before and after their approval. The theoretical and conceptual framework from which this work starts is that of the nineteenth-century extensions of Spanish cities, and specifically those executed in the city of Palma, whose green infrastructure and its formal progress have been aspects that have been little studied. Using a working method of direct consultation with the sources, the detailed review of the memories of these plans and their respective plans has allowed to gather in a synthesis map the resulting urban layout and its green matrix, to contrast it with the current urban reality. The result is the verification of the disfigurement and denaturalization of the initially programmed green areas, although from the year 1973, in the successive general urban planning plans –especially that of 1985–, there is a renewed interest in the restoration of green areas in the city and its rigorous planning as an urban regeneration strategy with environmental and sustainability criteria.