Portal de Periódicos da CAPES

Arquitectura en el campo expandido: el concepto de Paisaje en los escritos y en la obra de Alejandro de la Sota

2021; Universitat Politècnica de Catalunya; Volume: 15; Issue: 45 Linguagem: Catalão

10.5821/ace.15.45.8289

1887-7052

Mayka García-Hípola,

Mediterranean and Iberian flora and fauna

Este artículo realiza un análisis de la obra y los escritos del arquitecto Alejandro de la Sota desde la óptica del paisaje, especialmente aplicando el concepto de campo expandido de Rosalind Krauss. El objetivo es explicar este concepto aplicado a su obra y extraer conclusiones de su importancia en el pensamiento y la producción de este arquitecto. Se ha elegido este arquitecto tan poco conocido internacionalmente para poder difundir y explicar su obra que ya ha sido explicada desde el punto de vista de la arquitectura, pero no tanto desde el del paisaje, excepto por algún artículo de Navarro-Baldeweg. El método que se emplea consiste en el análisis de dos textos sobre paisaje (uno de 1952 y otro de 1954) y tres de sus obras (Guzmán, Maravillas y Alcudia). Como conclusión del estudio de casos, se deduce que la obra de este arquitecto supera lo arquitectónico y emplea el paisaje como elemento definidor y desencadenante de sus proyectos, consiguiendo que el proyecto salga del propio paisaje, en lugar de estar impuesto a él. Su obra es catalizadora del paisaje que rodea a sus proyectos; es decir, va más allá de la propia disciplina arquitectónica, expandiéndose hacia el paisajismo o la geografía, y abarcando de esta manera escalas que superan la arquitectónica, como la XL (territorial o geográfica) o la XS (de detalle o botánica). El artículo incorpora un diagrama final que, siguiendo el modelo de Krauss, propone un estudio de la obra de Sota desde la óptica del paisaje. Aquest article realitza una anàlisi de l’obra i els escrits de l’arquitecte Alejandro de la Sota des de l’òptica del paisatge, especialment aplicant el concepte de camp expandit de Rosalind Krauss. L’objectiu és explicar aquest concepte aplicat a la seva obra i extreure conclusions de la seva importància en el pensament i la producció d’aquest arquitecte. S’ha triat aquest arquitecte tan poc conegut internacionalment per poder difondre i explicar la seva obra que ja ha estat explicada des del punt de vista de l’arquitectura, però no tant des del de el paisatge, excepte per algun article de Navarro-Baldeweg. El mètode que s'empra consisteix en l’anàlisi de dos textos sobre paisatge (un de 1952 i un altre de 1954) i tres de les seves obres (Guzmán, Meravelles i Alcúdia). Com a conclusió de l’estudi de casos, es dedueix que l’obra d’aquest arquitecte supera el arquitectònic i empra el paisatge com a element definidor i desencadenant dels seus projectes, aconseguint que el projecte surti del propi paisatge, en lloc d’estar imposat a ell. La seva obra és catalitzadora del paisatge que envolta els seus projectes; és a dir, va més enllà de la pròpia disciplina arquitectònica, expandint-se cap el paisatgisme o la geografia, i abastant d’aquesta manera escales que superen l’arquitectònica, com la XL (territorial o geogràfica) o la XS (de detall o botànica). L’article incorpora un diagrama final que, seguint el model de Krauss, proposa un estudi de l’obra de Sota des de l'òptica del paisatge. This article makes an analysis of the work and writings of this architect, from the perspective of the landscape, especially applying the concept of the expanded field of Rosalind Krauss. Its objective is to explain this concept applied to his work and draw conclusions about its importance in the thinking and production of this architect. This architect, so little known internationally, has been chosen to be able to disseminate and explain his work, which has already been explained from the point of view of architecture, but not so much from that of the landscape, except for an article by Navarro-Baldeweg. The method used consists of the analysis of two texts on the landscape (one from 1952 and another from 1954) and three works (Guzmán, Maravillas and Alcudia) by this architect. As a conclusion of the case study, it is deduced that the work of this architect surpasses the architectural and uses the passage as a defining element and trigger of his projects, getting the project to leave the landscape itself, instead of being imposed on it. His work is a catalyst for the landscape that surrounds his projects, architecture in the expanded field it goes beyond the architectural discipline itself towards other disciplines such as landscape or geography, thus encompassing scales that exceed architectural, such as the XL (territorial or geographical) or the XS (detailed or botanical). The article incorporates a final diagram that, following the Krauss model, proposes a study of Sota’s work from the perspective of the landscape.