Voltar
Artigo Revisado por pares
BIBTEX RIS

The structural role of vegetable gardens in the reproduction of peasant families in Catalonia (18th and 19th centuries)

2023; Taylor & Francis; Volume: 43; Issue: 3 Linguagem: Catalão

10.1080/14601176.2023.2284622

ISSN

1943-2186

Autores

Llorenç Ferrer i Alòs,

Resumo

AbstractWater is scarce in the Mediterranean area and is concentrated in certain periods of the year (spring and autumn). Most of the crops were rain-fed, growing with the rains of each season. In this environment, orchards emerged, small plots of land located in areas where there were small springs or watercourses and where intensive agriculture was practiced in order to produce part of the food necessary for the subsistence of peasant families. This article describes this model of vegetable gardens, which were fundamental for the reproduction of peasant families.Keywords: Cataloniapeasant familiesvegetable gardens Disclosure statementNo potential conflict of interest was reported by the author(s).Notes1. Galea Deleanu, F. et al., ‘Ornamental vegetable gardens in a family system’, Lucrări ştiinţifice seria horticultură, 60/2, 2017, pp. 55–64; Anton C. Zeven, ‘On the history of vegetable gardens in North-West Europe’, Botanical Journal of Scotland, 46/4, 1994, pp. 605–610.2. Gerry Barnes i Tom Willianson, The Orchards of Eastern England: History, Ecology and Place (University of Hertfordshire Press, 2021); Floriane Brion, Des Légumes Et Des Hommes. Pour Une Histoire Des Jardins Potagers À Grenoble Au 18e Siècle (Art et Histoire de l’Art, Dumas −01 447 247, Grenoble, 2016); Noël Coulet, ‘Pour une histoire du jardin. Vergers et potagers à Aix-en-Provence, 1350–1450’, Le Moyen Âge, 1967, pp. 239–70; Florent Quellier, ‘Le jardin fruitier-potager, lieu d’élection de la sécurité alimentaire à l’époque moderne’, Revue dhistoire moderne contemporaine, 3, 2004, pp. 66–78; Florent Quellier, ‘L’historien face au jardin potager-fruitier de l’époque moderne: sources et grilles de lecture’., Cahier des thèmes transversaux ArScAn 10, 2012; Tom Williamson, ‘English orchards in history: production, aesthetics and myth’, Studies in the History of Gardens & Designed Landscapes, 40/3–4, 2020, pp. 197–215.3. Josep Forns Bardaji, Economia I Societat En Els Regs Històrics Occidentals Catalans: Almenar (Segrià) I La Seva Àrea, Segles XIV-XIX (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2004); Xavier Latorre, Història De L’aigua A Catalunya (Barcelona: Junta d’Aigües, 1995); Enric Vicedo, Les Terres De Lleida I El Desenvolupament Català Del Setcents. Producció, Propietat I Renda (Barcelona: Crítica, 1991).4. Manel Martin Pascual, El Rec Comtal (1822–1879): La Lluita Pel Control De L’aigua A La Barcelona Del Segle XIX (Barcelona: Rafael Dalmau, 1999).5. Joaquim Sarret Arbos, La Cèquia De Manresa (Manresa: Impremta Vives, 1906).6. Sarret Arbos, ‘La cèquia’.7. m. T. Perez Picazo & G. Lemeunier, Agua Y Modo De Producción (Barcelona: Crítica, 1990); Tomàs Peris Albentosa, Enciclopèdia Del Regadiu Històric Valencià (València: Generalitat Valenciana, 2021).8. Emphyteusis regulated the majority of the contractual relations in Catalonia. It was an indefinite lease in which the property was divided into two domains. The person assigning the property maintained direct ownership, which entitled them to receive an annual rent, and they could exercise the right of pre-emption (repurchasing the beneficial ownership for the same value as it was sold) and to receive laudemium (a percentage on the sale of the beneficial ownership). The person receiving the good had the beneficial ownership and could do with it what they considered appropriate. They could sell it to whoever they wanted and they were obliged to pay rent to the direct owner Pere Benito, ‘La formació de la gran tinença pagesa i la gènesi del mas com a estructura senyorial (segles XII-XIII)’, in M. Teresa Ferrer Mallol, Josefina Mutge and Manuel Riu, El Mas Català Durant L’edat Mitjan I La Moderna (Segles IX-XVIII) (Barcelona: CSIC, 2001), pp. 103–24; A. Borrell Macia, Los Censos Enfitéuticos En Cataluña (Barcelona: Bosch, 1948); Eva SERRA, ‘Notes sobre els orígens i l’evolució de l’emfiteusi a Catalunya’, Estudis d’Història Agrària, 7, 1988, pp. 127–38; Enric Tello Aragay, ‘Los usos de la enfiteusis en la Cataluña “Nueva” y la Cataluña “Vieja” (siglos XVIII-XIX)’, in VIII Congreso de Historia Agraria (Salamanca: SEHA-Universidad de Salamanca, 1997), pp. 525–38.9. Albert Benet Clara, ‘Sallent’, in Història del Bages vol. II (Manresa: Parcir, 1988), pp. 221–84.10. Throughout this work reference will be made to the mas. The mas was a farm of 80/100 ha with the house (masía) inside it which was formed in the 16th century, through the emphyteutic lease. In actual fact, they were not owners, but rather they held beneficial ownership for which they paid rent to the person who had established the land (a feudal lord, a monastery, an ecclesiastical institution). They paid a very low rent for the land and, when the population grew, they exercised sub-establishment to third parties. This gave rise to many vegetable gardens in those areas of the masías which had access to water. You can see (Rosa Congost et al., L’organització De L’espai Rural A l’Europa Mediterrània. Masos, Possessions, Poderi (Girona, CCG Edicions, 2003); Rosa Congost et al., Homes, Masos I Història. La Catalunya Del Nord-Est (Segles XI-XX), (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1999).11. Santi Ponce Vivet and Xavier Roviro, ‘El mas la Sala i la gestió del torrent de Folgueroles (segles XVIII-XX)’, Estudis d’història agrària, 23, 2010, pp. 83–105.12. Pierre Vilar. Catalunya dins l’Espanya Moderna. Recerques sobre els fonaments econòmics de les estructures nacionals (Edicions 62, 1964), Vol III.13. Jordi Maluquer De Motes, ‘La despatrimonialización de agua: movilización de un recurso natural fundamental’, in Angel Garcia Sanz and Ramon Garrabou, Hstoria Agraria de la España Contemporánea (Barcelona: Crítica, 1985), pp. 275–296.14. Llorenç Ferrer Alos and Albert Benet Clara, Artés. Societat I Economia D’un Poble De La Catalunya Central (Artés: Ajuntament d’Artés, 1990).15. Capbreu of Navarcles of 1338. Fons Sant Benet de Bages. Arxiu Monestir de Montserrat.16. Capbreus of Navarcles of 1635 and 1689. Fons Sant Benet de Bages. Arxiu Monestir de Montserrat.17. Cadastre of Navarcles, 1816, Arxiu Ajuntament de Navarcles. Llorenç Ferrer Alos, La Història De Navarcles. De Quan Era Un Mar Fa Milions D’anys A L’actualitat (Navarcles: Societat Coral Harmonia, 2010).18. Capbreu of Artés and Horta (1599–1606), Not. Esteve Garriga de Sallent (ACB). Ferrer Alos, ‘La Història De Navarcles’; Ferrer Alos and Benet Clara, ‘Artés. Societat i economia’. Llorenç Ferrer Alos, Pagesos, Rabassaires I Industrials A La Catalunya Central (S. XVIII-XIX) (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1987).19. Not. Gerardo Porta 1850, fols 97–117, 232–238, AHCM.20. The rabassa morta lease organized the planting of vineyards. The rabassaire received the land, planted the vines, paid part of the harvest and had the land for as long as the vines lived. They were allowed to create a small vegetable garden on this land Llorenç Ferrer Alos and Belén Moreno Claverias, ‘The origins and evolution of the rabassa morta Contract in Catalonia’, in Rosa Congost and Pablo F. Luna, Agrarian Change and Imperfect Property. Emphyteusis in Europe (16th to 19th centuries) (Turnhout: Brepols, 2018), pp. 155–82.21. Not. Raures 1770, fols 240–242, 29-XI-1770, AHCM.22. Not. Ferrusola 1770, fols 75–76, 7-VI-1770, AHCM.23. Not. Rallat 1770, fols. 202–203, 28-X-1770, AHCM.24. Not. Masramon 1770, fols 40–42, 5-III-1770, AHCM.25. Not. Mas 1830, fols 167–169, 27-IV-1830, AHCM.26. Not. Mas 1850, fols 270–272, 5-V-1850, AHCM.27. Francesc Casas Mercader, Las aparcerías y sus problemas (Editorial Bosch, 1956).28. Ernest Molins, Fals, les cases (Fonollosa: Ajuntament de Fonollosa, 2009).29. Ferrer Alos, ‘La història de Navarcles’.30. Rosa Serra Rotes, Colònies Industrials De Catalunya (Manresa: Fundació Caixa de Manresa, 2000); Rosa Serra Rotes and Albert Balcells, Les Colònies Industrials De La Conca Del Llobregat. 150 Anys D’història (Barcelona: Diputació de Barcelona, 2019); Ignasi Terradas, Les Colònies Industrials. Un Estudi Entorn Del Cas De L’Ametlla De Merola (Barcelona: Laia, 1979).31. I would like to thank Enric Tello and Ramon Garrabou who provided me with the data they have worked on for other research. This is currently published Pedro Moreno Ramirez, Estadística Territorial De La Provincia De Barcelona Por El Geómetra D. Pedro Moreno Ramírez (Barcelona: Societat Catalana de Geografia, 2011).32. Francesc Carreras CandI, Geografia General De Catalunya. Provincia de Tarragona (Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martin, 1908).33. Junta Consultiva Agronómica, Medios Que Se Utilizan Para Suministrar El Riego A Las Tierras V Distribucion De Los Cultivos En La Zona Regable (Madrid; M. G. Hernandez, 1918). We do not have overall data for the province of Girona.34. Gemma Tribo Traveria, La Superació De La Crisi Agrària De Finals Del Segle XIX Al Baix Llobregat (1860–1930. Exportació A Europa, Consolidació De La Pagesia Veïna I Naixement De Nous Paisatges Agraris (Barcelona: Publicacions del Centre d’Estudis del Bix Llobregat, 2021).35. Emeteri Fabregat Galcerà, ‘De la sal a l’arròs. La colonització del delta de l’ebre (1148–1970)’ Phd thesis (Bellaterra, Universitat Autònoma de Barcelona, 2011).36. Latorre, ‘Història De L’aigua A Catalunya’.37. Research would be needed on the towns of the Pyrenees with a specific orography and in which a significant quantity of small canals were built to irrigate the bottom of the valleys. See the case of Seu d’Urgell in Lluis Obiols Perearnau, ‘L’expansió del regadiu al Pirineu. El canal de l’Olla i Segalers a Alàs i la Seu d’Urgell (1817–1818)’, Estudis d’Història Agrària, 32, 2020), pp. 115–38.38. There are various horticulture manuals although we do not know to what extent they reached the peasants Fra Miquel Agusti, Llibre Dels Secrets D’agricultura, Casa Rústica I Pastoril (Barcelona: Altafulla/Diputació de Barcelona i Girona, 1988); Claudio Boutelou, Tratado De La Huerta Ó Método De Cultivar Toda Clase De Hortalizas (Madrid: Imprenta de Dávila, 1813); Juan de Sandoval, Nuevo Manual De Jardinería Y Horticultura, Ó, Sea Tratado Completo Del Cultiva De Árboles De Ornato Y Frugales, Flores Y Hortalizas (Paris: Ch. Bouret, 1885); José García Sanz, Manual Práctico De Horticultura (Madrid: Viuda é Hijos de J. Cuesta, 1864); Fra Valentí Serra, Lo Jardiner Hortolà Y Florista (1852). Caputxins De Catalunya (Barcelona: Universitat de Barcelona, 2016). A publication which had a great influence was the Calendari dels Pagesos published for the first time in 1861 and which included practical information in the field of horticulture.39. Ramon Garrabou and Jordi Planes (Ed), Estudio Agrícola del Vallés (1874), (Museu de Granollers, 1998).40. Evaluation chart for the tax assessent of Navarcles, 1859, Arxiu Municipal de Navarcles.41. Evaluation chart for the tax assessment of Navarcles, 1851, Arxiu Municipal de Navarcles.42. Xavier Cussó and Ramon Garrabou, ‘La transició nutricional a la Catalunya Contemporània: una primera aproximació’, Recerques, 47–48, 2003–2004, pp. 51–80.43. Ramon Garrabou and Jordi Planes (Eds), Estudio Agrícola del Vallés (1874) (Granollers: Museu de Granollers, 1998).44. Valentín Santamaria Tous, Derecho Consuetudinario Y Economía Popular (Madrid: Imp. Asilo de Huérfanos, 1901).45. Fortià Solà, Història de Sallent, (Impremta de Llucià Anglada, 1920).46. Albert Benet Clarà, Sallent in Història del Bages (Editorial Parcir), Vol. II, pp. 248–249.47. Agustí Andreu Tomàs i Marina Miquel Vives, ‘La sèquia de Vila-rodona’, Quaderns de Vilaniu, 30, 1996, pp. 35–68.48. Many communities were established in this period in accordance with the 1879 Water Law. See the case of Constantí in Tarragona Josep M Solé Barrufet, ‘La sèquia. Comunitat de regants de les hortes del riu Francolí de Constantí’, Estudis de Constantí, 30, 2014, pp. 141–212.

Referência(s)